quarta-feira, 4 de março de 2009

Março




Poço de la Filadeira (I i II)
Puonte de la Chaneira


Março, marçagano, manhana de Ambierno i tarde de Berano.

Março, ancanharço.

Março, tanto drumo cumo fago.

Março, mi prouista, pus pudera, canta alegre ua mocica, que se chama Primabera.


An março, dezie mie bó, eiguala la nuite c’al die.
Naqueilhes tiempos, chobie que Dius la daba, nun habie talbisones, nien rádio nien lhuç. Mas, oulhai, era ua alegrie: la giente, a las tardes, ajuntaba-se ne ls palheiros porque yá íban bazius de l Ambierno, las mulhieres más bielhas filában lhinho i lhana, las de meia eidade fazien na meia i nós, la garotada, saliemos de la scola i jugábamos a la pedrisca i al senhor barqueiro.
Apuis, mal l sol abrie ls uolhos, toc’a apanhar las nabiças yá frolidas, segar cargas de ferranha; parece que stou a ber las burras, c’las cargas: apuis de tanto chober, formában-se uns babuleiros, chamában-le las bielhas, po riba yá stában sequitas, la burra pisaba i, pumba!, eilhi quedaba anterrada – aquilho yá daba pa fazer las trobas ne l die de Antruido.
Ne l Antruido, naquel tiempo, era mi angraçado: se fazisse sol, alhá iba quaije to la giente a la slada pra quemer c’al butielho, ls pies ou l pito – mie bó siempre al guisaba esse die; caldo nun se quemie, se nó dolie la cabeça!
Mie bó tamien fazie uas fregidas de la massa de l pan – ai, que buonas éran! – inda me stan a saber!
A la tarde, las trobas. I apuis, beilarote, al toque dal rialejo. Tocaba las Trindades, ala, para casa, nun éramos coixos.
Buono, tengo que me calhar, se nó teniemos cumbersa pa l anho todo.

Albertina São Pedro

Sem comentários: